Col•loqui - Xerrada Escola Sant Feliu (Cabrera de Mar)-18 de març de 2009
Àngels Petit -Psicòloga Clínica
EDUCAR, UN FET DE MÀXIMA ACTUALITAT
Introducció
La qüestió de l’eficàcia de l`acció pedagògica, és un problema de la màxima actualitat per tots aquells professionals que intervenen en l’activitat d’educar. Hi ha en tots ells la consciència de que la pedagogia no aconsegueix els èxits esperats pels esforços invertits.
Tot això ens fa percebre que hi han obstacles greus i creixents, es a dir,alguna cosa travessa el fet d’educar i que acaba tenint conseqüències de malestar, de disfuncionament per tots però, fonamentalment per els nens.
Cóm respondre això que travessa i que resisteix al fet d’educar?
Els professionals que treballem en el camp de la psicologia i la salut mental pensem que per poder respondre a la pregunta, cal delimitar-la be per, seguidament, plantejar respostes el més aproximades allò que volem resoldre.
Sinó, ens podem trobar, com veiem en l’actualitat en el camp educatiu, s’implementen lleis des del departament d’educació, que més que resoldre, porten més problemes que solucions. (la sisena hora a primària)
Intentaré situar dues qüestions en aquesta xerrada, que són de màxima actualitat en el fet d´educar. Crec que aquestes qüestions són, entre d´altres motius, aspectes que incideixen en aquest malestar. Per aconseguir-ho haurem de fer dues operacions:
1.- Reconèixer els límits d’allò que volem educar en el nen, sabent que no és fàcil i potser és la part més difícil. (comentar exemple)
2.- Una vegada hem fet un bon planteig de quins són els límits d´allò que volem educar en el nen, definir una resposta que implica un posicionament front aquests límits. (comentar exemple)
Per altra banda, recalcar que, si no fem la primera operació, la segona pot desembocar en situacions altament problemàtiques i frustrans (donarem pals de sec)
a) posar-nos a treballar contra impossibles, pot tenir com a conseqüències : desenganys, cansaments, ens podem deprimir, burn-out...(estar cremat) per part dels pares i del professorat més concretament
b) o fer pagar als altres les limitacions que cada agent educatiu te en el fet d´educar, entenent que, aquestes persones que estant educant no poden, ni elles ni ningú, educar el 100% les tensions internes d’un individu.
Divideixo en dos punts això que travessa el fet d´educar:
1-Què eduquem quan estem educant?
Educar als nostres fills en les normes i valors des de la família, comporta sempre per els fills una limitació a les excitacions corporals. Excitacions, tensions internes que tot nadó, quan neix , pateix.
Les famílies, per regla general, tendeixen de forma progressiva i a mida que els fills van creixent, a introduir una normativa que te com a conseqüència : la calma d´aquestes tensions internes, afavorint la tranquil•litat del nen, tranquil•litat que anirà aconseguint o que hauria d’haver aconseguit a l’arribar entre els 4/6 anys. Aquest estat d´ànim permetrà: l’accés als aprenentatges, a l’adquisició d’hàbits per la vida, a la integració en el món social i un interès per aprendre allò que l’envolta.
Els límits i les normes són un dels aspectes que travessa l´educació, per això, recalquem l’ importància que te educar des de la família i l’escola
Però, si aquestes qüestions citades, educar en normes i valors que he citat són conegudes per quasi tots, professionals i pares, què passa a més a més en el camp educatiu, que està comportant tanta inquietud, tanta protesta per part d’una gran part del professorat, i de la societat en general?
2-Què els hi transmeti’m als nens quan es troben en l’etapa escolar?
L’ ensenyament en l’actualitat hauria de poder transmetre diferents tipus de sabers correlatius, adients a la societat que volem, aquests sabers els podem dividir en tres:
.
- un saber teòric: els coneixements adequats a cada època
- un saber pràctic: les tècniques adients a cada coneixement
- un saber viure: l’educació, la ètica que comporta una saber sobre el que puc fer i el que no puc fer, com ho puc fer, quan ho puc fer, amb qui ho puc fer...
Segurament són diferents els motius que s’hi juguen però, nosaltres intentarem puntualitzar-ne alguns:
a) La política de la globalització, del pensament únic ha tingut conseqüències positives en alguns aspectes de la societat, però, en d’altres aspectes, com és en el camp educatiu, està comportant moltes contradiccions i conseqüències negatives. Hi han molts autors que analitzen i estudien aquests camp, sociòlegs, pedagogs, psicòlegs, etc. que estan insistint que portar la ideologia neoliberal a les escoles està tenint conseqüències negatives.
b) La política neoliberal implementada en el camp educatiu, te com a conseqüència, posar a l’educació en el terreny de l’oferta i la demanda, es a dir, s’està formant a les persones per allò que interessa a n`el món del capital, a l’economia de mercat, l´èsser humà ha de “ser competitiu” i sota aquest criteri s´orienten els aprenentatges per sobre d´altres aspectes. Aquest plantejament abandona cada dia més el tercer saber que he citat anteriorment “un saber viure”
L’ interès d’acumular capital, és la tendència del neoliberalisme, per sobre d’una aspiració més col-lectiva, més humana, més simbòlica, que ajuda a l’individu també, a calmar les tensions internes que comporta el fet d’existir, te com a conseqüència una definició, que com diu Christian Laval, sociòleg, en el seu llibre “La escuela no es una empresa” ell ho anomena: “ capital humà”
El nen, dins d´aquest camp de l´economia de mercat, quan es valorat com a “capital humà” ja no és una persona amb una subjectivitat, amb uns sentiments, amb una forma de pensar, amb un “voler” personal. Sinó que és valorat com un consumidor més d´allò que interessa al món del capital. (mòbils, ordinadors, jocs...)
La persona passa a ser valorada pel que te, en aquests cas, coneixements utilitzables per l´economia; no se la valora pel que és, ni pel que vol en tant que persona. El nen passa a ser un consumidor més d’aquesta cadena econòmica. El nen ha passat de ser tractat com un subjecte, a ser tractat com un objecte, això sens dubte te conseqüències importants per la persona i per la societat en general.
Josep Ramoneda, periodista, en un article en el País el dia 24 de febrer 2009, fa una crítica a la idea de que : “l’ interès general és el resultat del comportament dels individus guiats cadascun d’ells per l´interès personal” això ha convertit com una veritat insuperable l’idea de “el mercat sempre té raó, sempre expressa l´interès col•lectiu “
Aquesta frase que ens la presenten com “una veritat insuperable" és enganyosa i fal-laç. El món del capital ha treballat molt intensament per fer-nos creure que les necessitats humanes es satisfeien a partir dels objectes de consum i veiem en l’actualitat el gran fracàs d’aquesta “veritat insuperable"
I si, durant aquest temps neolliberal, hi havia algun professional que mirava cap una altra banda, que insistia en una ètica del saber fer, d´una ètica més humana, que tingues en compte la subjectivitat del nen, es feia servir el desprestigi cap a el professional.
Per altra banda, no es tracta tampoc de simplificar, ni de fer una crítica tancada al sistema, sinó una crítica oberta, constructiva. La política de la globalització, està sent interessant per moltes coses però, no per totes. Es tracta de plantejar alternatives, es a dir tornar a una criteri que el podríem definir:“educar amb majúscules” (Laval), reintroduir el tercer saber: “un saber viure” adequat a la contemporaneïtat.
Es tractaria de fomentar de nou la reflexió, el pensament creatiu del nen, apostar per la responsabilitat individual davant els fets de la vida, formar en una filosofia per la existència, transmetre eïnes per saber quan podem o quan no podem fer una cosa
Una possible alternativa a la situació actual es poder educar a n’els nens i nenes d’avui, que seran els homes i les dones del dia de demà, en un “saber fer”, en un “saber estar”, en un “saber dir”, en un saber que els ajudi a créixer però, no solament físicament, sinó en lo personal, fer individus responsables, Aquesta educació, sens dubte ha de ser realitzada per la família i l’escola conjuntament ajudar als nens i nens a saber fer front al fet d´existir.
definint els aspectes plantejats són:
1.- l´importància d´educar en les normes i límits
2.- l’allunyament cada vegada més gran i més greu de la falta d´eïnes personals que tenen els nens avui dia, el saber viure, que ha quedat relegat
En l’ actualitat en el camp educatiu, com en altres aspectes de la societat, es tracte d’ introduir canvis, no continuar com s’ ha fet fins ara. Més que mai, família i escola han d’anar plegats en l’educació dels fills
