II Jornada
Centre Assistencial de salut i educació de Vilassar de Dalt
17 d´octubre 2008-10-07
Àngels Petit Pons
“Què representen les normes i els límits en un nen”
Introducció
La preocupació i el desconcert són sentiments que cada vegada més s`estan introduint dins de la comunitat educativa, sanitària i també en molts entorns familiars. Ens estem confrontant amb nous fenòmens que posen en qüestió el nostre saber i interroguen les nostres intervencions amb els nens.
Veiem dia rera dia com els malestars impacten en les relacions familiars, a l`escola bressol, i en l`etapa d`educació infantil. Tenim molts fets que ho avalen i ho constaten, per exemple: dificultats del desenvolupament, d’aprenentatge, de la parla, en el dormir, en el menjar, en el control del esfínters, relacionals, etc.
Aquests malestars que en ocasions comporten malentesos entre pares i escola, poden portar a una inculpació mútua entre els diferents agents educatius. És obvi que quan es dóna aquesta situació de malestar els aprenentatges i la convivència del nen s’ alteren.
És precisament en aquest context on apareixen diferents trastorns (manera de definir la intranquil•litat en el nen) de la infància com una manera d`expressar un malestar que fa obstacle al creixement i al desenvolupament del nen en aquesta etapa tan primerenca.
Podem veure en els nens afectats per aquests malestars com se´ls altera la seva capacitat d`integració en un nou entorn, la seva capacitat relacional amb les noves persones, el seu comportament es pot veure afectat per el plor insistent, la seva intranquil•litat es manifesta amb un comportament mogut... no descansa, mostra falta d´interès per els nous estímuls que se li presenten, etc.
Per altra banda, si no trobem noves maneres d`entendre i tractar aquests malestars que manifesten els nens, hi han moltes possibilitats que el seu procés de socialització i d`aprenentatge es puguin veure afectats.
Ara intentaré transmetre les idees força que presideixen la nostra manera de pensar i entendre els malestars del nen petit i les propostes d´actuació que es proposen.
El marc d`actuació, donada l’etapa que faig referència, és l’entorn familiar en un primer moment. Centraré l´ atenció i les reflexions als voltants dels 3/4 primers anys de vida del nadó i de la importància que tenen en aquesta etapa certs aspectes educatius indispensables i les conseqüències preventives en relació a la salut mental i els factors afavoridors dels aprenentatges que tenen per el nen.
He organitzat el recorregut en 5 aspectes :
1.- què són les normes i els límits?
2.- els límits de l’educar a partir de la lògica psíquica del nen, i les configuracions familiars
3.- per què les normes i els límits en el nen són constitutives d’una salut mental i afavoreixen les capacitats d’aprenentatge i relacionals?
4.- l’autoritat que representen la funció paterna i la funció materna, poden representar una exigència excessiva pel nen?
5.- l’ escola bressol i l’escola d’educació infantil poden introduir normes?
--------------------------------------------------------------------------------
1.- què són les normes i els límits?
El nadó quan neix arriba al món amb moltes tensions internes, tensions produïdes per les seves necessitats (set, gana, son, i altres ...) aquestes necessitats, en aquests primers moments, per ell són tensions internes que s’atenuen cada vegada que rep allò que li es necessari per calmar-les. L’adult, la mare habitualment, quan l´ està atenent, li parla, li somriu, li transmet el seu afecte, li manifesta el seu desig en tant que mare i al mateix temps, va instaurant progressivament uns horaris, un temps i uns costums que seran normatives per el fill, de tal manera que arribarà un moment que el nen s’habituarà a aquesta regularitat. Com a conseqüència el nen es sentirà tranquil per què hi ha un adult que vetlla per el seu benestar.
La mare, en aquest fer diari i a partir d´un moment, haurà educat, haurà posat amb el seu fer constant i seriós un límit a les tensions internes del seu fill, un límit a les excitacions corporals, i el nen haurà passat del desplaer on es trobava al principi, a un sentiment de plaer.
Aquests límits que posa l`adult al nen, també es poden entendre com un “encara no” (ara no és el moment per tu) i/o una “prohibició” (no es pot fer per què hi ha una llei que diu no)
Educar en aquestes edats tan primerenques, sempre comporta una limitació al malestar, a les tensions internes, i per altra banda, molt important:
Afavoreix l’entrada del nen en el camp simbòlic, indispensable pel seu creixement físic i psíquic.
2.- Els límits de l’educar a partir de la lògica psíquica del nen i les configuracions familiars
Moltes vegades els pares, en un primer moment, i l’escola bressol més tard, s’adonen que malgrat intenten anar situant certs límits pel que fa a la vida del nadó:l`hora de menjar,l`hora d´anar a dormir, la neteja... veuen que el nen respon amb el plor a les seves demandes, fins i tot, quan s´hi acosten i el toquen, respon amb un plor exagerat que els preocupa per l’exageració del plor, no hi veuen cap lògica i per les conseqüències que pot arribar a tenir: no menja, no descansa, no respon dins els paràmetres que en diem normals.
Dues operacions són fonamentals en aquestes situacions:
a) 1era operació: reconèixer que hi ha una dificultat per instaurar aquesta norma, hem de poder definir aquesta situació que fa obstacle allò que volem educar.
b) 2ona operació: definir una resposta que implica un posicionament de part dels pares front a aquesta conducta alterada del fill.
La configuració familiar, en aquestes situacions és molt important, els pares han d’assolir un mateix criteri: tenir una manera semblant d’educar front a la situació que els hi presenta el seu fill.
Consultar a l’especialista pertinent resulta indispensable, i al mateix temps, rebutjar l’idea que amb el temps les coses es poden solucionar.
Quan més triguem en intervenir els adults, més temps el nen es veurà afectat per les tensions que li generen el malestar.
Aquestes situacions fora de la normalitat poden ser degudes: o una manifestació d´alguna cosa que no rutlla prou bé pel nen dins les relacions amb l´entorn, o el nen manifesta una alteració del seu comportament degut a una manifestació psíquica.
3.-Per què les normes i límits són constitutives d’una salut mental i afavoreixen les capacitats d’aprenentatge i relacionals?
L’adult, la persona que porta a terme la funció materna en aquest fer diari en la relació amb el nen, va instaurant en aquests primers temps de vida del nadó una funció de transmissió. La mare mentres cobreix les necessitats del seu fill, va regulant aquesta activitat amb el seu: “encara no” o simplement amb el “no” (explicar)
Aquestes frases no són de l´ordre del caprici, si no, de l´ordre d´una llei, amb una norma implícita o un límit, li transmet al nen al mateix temps, que ella, en tant que esser humà, també es troba regulada per una llei interna la qual no li permet certes actuacions, ella també es troba regulada per aquest: “encara no ”o el “no”
Aquesta funció materna, calma, tranquil•litza, produeix sentiments en el nen de plaer, de satisfacció, no permanent, sinó, dia rera dia. Les funcions paternes necessiten de molta constància
Aquesta tranquil•litat, aquest sentiment de satisfacció comporta que les tensions internes del nen, ja no són com el primer dia, sinó que han entrat en un camp diferent, el camp simbòlic indispensable per el creixement saludable d´ell i que tè com a conseqüència: bona salut mental, la possibilitat de mantenir una actitud oberta a les noves situacions, a les relacions i a l´interès per conèixer noves coses.
4.- L’ autoritat que es representada per la funció paterna i la funció materna, pot ser excessiva pel nen?
Tot ser humà situat dins d´una civilització, sigui quina sigui, està cenyit a unes lleis que la pròpia civilització comporta. Però, aquestes lleis quí les comencen a introduir en un primer moment són els pares. Ells introdueixen al seu fill a la civilització. Els pares, en aquests primers anys de vida, són els representats d´aquesta autoritat però, al mateix temps, ells també hi estan regulats. Normativitzen a la seva descendència.
La família te un paper primordial per què els hàbits ètics de un nen s’incorporin de manera particularment intensa per allò que li és fonamental durant els tres primers anys de vida. Al mateix temps, aquest procés deixa certes disposicions ètiques “indelebles” i una certa configuració de la “educabilitat del nen”
Per altra banda, també dir, que no hi ha cap ser humà que estigui regulat al 100% per aquesta llei, sempre hi ha una resta, un residu podríem dir, “ineducable” Què vol dir aixó? La llei mai pot regular totes les tensions internes de l´individu
El fet d´educar en la família en la primera infància depèn de varis factors:
1.- la dependència vital del desig dels pares
2.- la intensitat dels llaços amorosos
3.- la intensitat de les experiències de plaer - desplaer
Els nens, que per diferents motius familiars, no han entrat en aquest llei reguladora, o hi han entrat parcialment, les seves tensions internes no han sigut suficientment regulades, aquestes tensions segueixen en el temps generant-lis malestars, es a dir, hi ha un dèficit de regulació.
La falta de límits interioritzats es manifesten sota diferents formes simptomàtiques.
Per exemple: aquest dèficit els hi pot comportar un comportament alterat (hipercinèsia), l´angoixa els fa moure i al mateix temps no poden centrar l´atenció (dèficit d´atenció)
5.- L’escola bressol i l’escola d´educació infantil, poden introduir normes?
Sens dubte que l´escola pot introduir normes i límits i a més ho ha de fer però, sempre i quan l´entorn més proper, la família, hagi reduït al màxim les tensions internes del nen.
Hi ha una paradoxa en el tema, en el sentit de que el nen renunciarà a certes tensions solament per amor, l´amor que sent per les figures primordials. Els mestres no són aquestes figures primordials, per aquest motiu ells no podran reduir les tensions internes fonamentals del nen.
Fruit d´una educabilitat de les tensions es donaran a l´escola un conjunt de disposicions del nen:
1.- tolerància a la frustració
2.- interès per aprendre
3.-capacitat d´esforç i constància
4.-bona relació amb l´autoritat
5.-bona relació amb els semblants
(argumentar)
Conclusió
He intentat transmetre la gran importància de les normes i els límits en el nen. Les conseqüències que poden arribar a tenir tant quan es posen, com quan no es posen i també quan es posen i volem reaccions immediates.
Els límits i les normes les hem d´entendre com un fre a les tensions que la vida comporta al ser humà des del moment que neix. En els nens petits són fonamentals per què són la base, són els pilars dels elements indispensables pel seu creixement.
